El Cos de Portants del Crist Jacent, és una agrupació constituïda amb autonomia dins la Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Lleida. La seva historia i existència com a grup ve de temps pretèrits: des de que l’any 1953 el Bisbe Mn. Aurelio del Pino Gómez va encarregar als membres del llavors moviment de Cursets de Cristiandat (cursillistes), de portar sobre les espatlles el Crist Jacent de la Congregació de la Puríssima Sang. Fou el primer Pas de la Setmana Santa Lleidatana dut a les espatlles. D’aquesta manera l’any 1953 nasqué el cos dels Portants del Crist Jacent, coincidint amb la benedicció de l’actual imatge que processiona cada Divendres Sant, i que es venera a l’Església de la Sang. Així doncs, els Portants viuen la Setmana Santa amb gran càrrega d’espiritualitat alhora de portar a les espatlles la imatge tant estimada del Crist Jacent. Aquest tret, viscut amb sobrietat i humilitat confereix als Portants el seu tarannà propi dins el si de la Congregació.
La Web que té la oportunitat de visitar és el resultat de la decidida aposta de la nostra Agrupació pel futur i la innovació, per la millora i transparència de la informació, l’optimització dels nostres recursos i pel foment de la participació i la qualitat en el servei als nostres germans, devots i tots aquells que vulguin arribar a ser-ho algun dia o bé que es sentin captivats per l’enorme poder d’atracció de la nostra Sagrada Imatge, la nostra historia y/o el nostre caràcter. Una oportunitat, també, per a contribuir a la difusió dels nostres valors, forma de vida i la expansió de la nostra devoció, que ens fa viure la Setmana Santa d’una manera espiritual, reflexiva, profunda, sempre amb un missatge d’esperança i de canvi. Per Setmana Santa totes les emocions s’acumulen en poc temps, fet que ens esperona encara més en la nostra dedicació a l’Agrupació durant la resta de l’any. Aquesta Web és doncs, en definitiva, un mitjà per a que s’estengui arreu en nostre missatge de Fe i Esperança.
El Portant Major
La túnica que vesteixen els Portants és de llana morada caiguda, no cenyida, sense cinturó per evitar qualsevol forma del cos. La caputxa és sense capirot en senyal de penitència, austeritat i sobrietat. L’escut a l’alçada del pit és el de la Venerable Congregació de la Puríssima Sang, a la qual pertanyen. El distintiu con a agrupació són les tres caputxes sense capirot disposades en fila i unides amb un dels varals del Pas del Crist. La inscripció llatina que les envolta és: Ad Sepulchrum Christi Custodiandum Congregamur, o el que és el mateix: Ens Congreguem per a Custodiar el Sepulcre de Crist. La composició es complementa amb la Creu de Jerusalem en la part inferior, símbol dels Sants Llocs, l’ús de la qual ha estat autoritzat expressament per la custòdia de Terra Santa.
El Crist Jacent fou costejat, com era costum en aquells anys, pel governador civil d’aleshores Josep Pagès Costart, qui en feu ofrena a la Congregació de la Sang, perquè presidís la Pro-cessó del Sant Enterrament. Fou beneïda la talla en aquest temple el 31 de maig de l’any 1953, fa 60 anys, pel bisbe Aurelio del Pino Gómez, actuant de padrins l’alcalde Blas Mola i la seva esposa Josefina Palmés.
Tot i que en un principi s’aprofità el tabernacle del Sant Sepulcre per dipositar-hi en ella la nova imatge del Crist Jacent, la seva incorporació comportà un canvi substancial a la pro-cessó. Per fer-ho possible, la Congregació, a iniciativa del congregant i membre de Junta Sr. Sanjuan, fa encàrrec l’any 1960 a l’artista lleidatà Miquel Roig i Nadal, també congregant, d’un esbós per construir uns baiards, que encara avui sostenen la imatge del Crist Jacent, a mena de senzill llit mortuori cobert amb un llençol blanc. Roig Nadal donà al conjunt el seu particular estil artístic, innovador i molt sobri, a la vegada que solemne i elegant, molt adient també a l’estil de la nostra processó.
Durant molts anys fou el mateix pintor, qui amb l’ajut de la seva esposa i fills, tenia cura de preparar-lo per la processó i guarnir-lo amb un senzill centre de roses vermelles, col·locat amb molt de gust i major delicadesa als peus de la imatge. Com em deia ell cada Divendres Sant: “Aquest Crist, no necessita res més que un pom de roses vermelles als seus peus, res més i han de ser roses vermelles -deia ell- com a símbol de la Sang vessada per Crist en la seva Passió i Mort”.
Fou així doncs que el Crist Jacent, a partir de l’any 1961 esdevingué també el primer pas portat a espatlles de la Setmana Santa de Lleida. I fou també aleshores, que d’alguna manera nasqué el que avui és el Cos de Portants. La majoria d’ells pertanyien als anomenats Cursi-llistes de Cristiandat, “els de Colores”, els anomenàvem els lleidatans pel seu himne que els aplegava: “De colores se visten los campos en la primavera….”. Un actiu moviment floreix en aquells anys 60, molt coneguts també per haver organitzat durant molts anys el Retiro Extraordinario que tenia lloc a la Seu Vella.
La processó del Sant Enterrament
La nit del Divendres Sant es celebra la Processó del Sant Enterrament de Crist, que és la més solemne i de recolliment de tota la Setmana Santa lleidatana.
La processó del Sant Enterrament de Crist destaca per l’acompanyament a espatlles dels Portants del pas del Crist Jacent, magnifica talla, espectacular i impressionant que produeix un efecte embargador en veure darrere de la preciosa imatge a nombrosos penitents, homes i dones, que compleixen dures promeses en aquesta hora de la processó, molts descalços i arrossegant gruixudes cadenes. Tota ella una devoció emocionada que ens evoca les següents paraules:
“A l’hora nona va expirar nostre Senyor Jesucrist, camí cap al sepulcre acompanyat pels seus fidels natzarens i amb sons de música fúnebre. Avança Crist mort fins al Sepulcre sobre el qual Pilat va permetre a Josep d’Arimatea que el dipositessin. Al tron rams de flors proclamen la primavera de la vida en aquesta nit d’ombres, làmpades de llum il·luminen els millors sentiments dels homes. Els seus 37 Portants li ofereixen l’esforç de les seves espatlles sense desmai, unes espelmes enceses i penitents mussiten una oració a la vora del Senyor. El pas és lent, la veu callada i la lluna plena.”
Càrrecs i funcions estatutàries del Capítol Directiu
Càrrecs i funcions estatutàries del Capítol Directiu
Càrrecs i funcions estatutàries del Capítol Directiu
Presideix i dirigeix les assemblees generals i les reunions de la Junta Directiva, ordenant la convocatòria i assenyalant l’ordre del dia de les reunions d’aquells òrgans. Dirigeix les votacions i aixeca les sessions. Emet vot de qualitat decisori en els casos d’empat. Té les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per a les quals el deleguin l’Assemblea General o la Junta Directiva.
Cursa per ordre del president les convocatòries de les assemblees generals. Aixeca acta de les reunions dels òrgans de govern de l’Agrupació on figurin els temes tractats i els acords presos. Vigila l’acompliment dels acords presos pel Capítol Directiu i l’Assemblea General, dins l’àmbit de les seves respectives competències. Duu el registre dels associats i expedeix certificacions dels acords de l’Agrupació amb el vist i plau del president. Custodia els documents i els llibres de l’Agrupació.
Administra els bens de l’Agrupació d’acord amb les decisions de l’Assemblea General i d’allò establert pel Dret Comú. Prepara l’estat de comptes de l’exercici econòmic i el pressupost ordinari anual i extraordinari, si s’escau, de l’Agrupació. Recapta dels membres les quotes fixades per les assemblees generals. Paga les factures aprovades pel Capítol Directiu, les quals han de ser visades prèviament pel Germà Major, i fa els ingressos en els dipòsits oberts en les entitats financeres.
